B

B

dimarts, 24 de febrer del 2015

ROMANS AL MONT TÀBER: INSCRITS A LA TRIBU GALÈRIA



 

 
Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on s'alçava el temple d'August, i on hi devia haver altres edificis dels quals no es tenen evidències. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).

Com que la seva funció era controlar un territori (ager) no gaire extens però sí molt productiu, aquest es va estructurar mitjançant una centuriació, el primer cadastre. Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un trànsit intens.

Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat (com l'excavada a l'avinguda de Francesc Cambó). Seguint el costum romà, els primers habitants es van inscriure a una tribu, la Galèria, i tenien procedència itàlica. Però un dels aspectes més destacats de la colònia va ser la presència de lliberts -exesclaus dedicats a treballar per als seus propis interessos i els dels seus antics amos- i estrangers, que eren ben rebuts, com ho testimonia el centurió Luci Cecili Optat, que, al segle II dC, va exercir una carrera municipal brillant.