B

B

dilluns, 5 de gener de 2015

ROMANS AL MONT TÀBER: ENTRE EMPORIO I TÀRRACO


Si algú es mereix l'honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, que va idear Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).


Per què a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber?


Cap a l'any 44 dC, Pomponi Mela la va qualificar de ciutat petita i fortificada. Uns anys després, Plini va dir que era una de les dotze col·lonies de la Hispània Citerior on es va establir, per deductio, un grup de ciutadans romans civils o veterans de les guerres càntabres. Bàrcino, dotada d'estructura de govern i administració pròpies a imitació de Roma, va ser centre administratiu i religiós, com demostra l'estructura urbana, la presència d'un temple de culte oficial i la proporció entre l'espai públic i el privat.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada