B

B

dijous, 22 d’agost de 2013

LA VIA SEPULCRAL ROMANA DE BARCINO




Començarem la visita a la colònia de Barcino accedint per una de les vies secundaries, que anava a connectar amb el ramal de la Via Augusta que travessava Barcino coincidint amb el cardo maximus, que iniciant-se a la Via Augusta, una de les vies més importants de l’Imperi Romà, connectava Roma amb Gades i si bé el seu traçat principal no passava per Barcino, si ho feia un dels seus ramals, que transcorria per l’actual Passeig de Gràcia descendint fins al Portal de l’Àngel, sortint pel carrer de La Boqueria. Aquesta via connectava Barcino amb Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).

Bé, com es conegut la legislació romana impedia realitzar els enterraments dins de les ciutats romanes per qüestions d’higiene i per evitar riscos d’incendis, i eren les vies d’accés a les mateixes que acollien el cementiris o necròpolis romanes.

Al març de l’any 1954 es varen realitzar les primeres troballes de la Via Sepulcral Romana de Barcino a l’iniciar-se unes obres de construcció d’uns habitatges, a la Plaça de la Vila de Madrid, i es varen poder comptabilitzar uns 85 monuments funeraris d’entre els segles I al III de la nostra era. En general es tracta d’enterraments modestos, majoritàriament amb monuments funeraris tipus cupae, però també es van trobar altre com esteles i enterraments amb tegulae (teules).

En la majoria d’aquests monuments es conserven les inscripcions originals:  “... a Terència Fuscula de la seva illa Flavia Criside...”,”...a Cornelia Cosme del seu marit...”,”...a Flavia Teodota del seu hereu...”. Moltes inscripcions funeràries s’iniciaven amb les lletres D(iis) M(anibus), el que era una invocació als déus manes.



D.M / FLAVIAE· THEODO / TAE· H· EX· T

O sigui: “Als déus mans a Flàvia Teòdota l’hereu per testament”.

Les avingudes del torrent que discorria per aquest lloc van acabar per cobrir  de terra la necròpolis, el que va permetre la seva magnifica conservació.

Actualment s’ha museïtzat l’àrea arqueològica i és accessible al públic, conjuntament amb el Centre d’Interpretació que s’ha ubicat al seu costat.




Cupae

En l’antiguitat s’enterrava a les persones per a la seva categoria social, i al costat de grans monuments funeraris, podem trobar altres de més senzills, com eren les cupae,  petites sepultures en forma semicilíndrica amb forma de bota, ja que cupa en llatí volia dir “bota”, es a dir que ens trobàvem davant la reproducció en pedra d’una bota de fusta. S’enterraven persones  de classe senzilla, lliberts, soldats i a vegades esclaus.


Els experts han classificat dos tipus de cupae, les cupae solidae i les cupae structiles.


Les cupae solidae són monuments monolítics treballats en pedra de gres de la cantera de Montjuic, normalment elevats una o dos graons, i revestits d’estuc, i que portaven gravats directament els epitafis.


Les cupae structiles són monuments semicilíndrics de pedra i morter que es recolzen sobre un únic graó, també estucats i podien trobar-se pintats.

Les cendres del difunt podien estar situades dins les pedres, i en altres casos enterrades sota les cupae.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada